REFLEXIÓ I AUTOAVALUACIÓ (CRISTINA)

 

 

"Els jocs de predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports d'invasió" Antonio Méndez Giménez.

 

1. Després del viscut i experimentat en les sessions, llig el paràgraf següent i fes una xicoteta reflexió de 6-8 línies.

            "Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir una miqueta. Al nostre entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada, sinó per la seua educació com a mitjà (no com a meta) de millora personal i grupal.


Segons hem vist en les nostres sessions i ens comentava Cristina el més complexe son els deports en equip, ja que en aquestos has de treballar tu juntament amb altres companys competint (en oposició) contra altre equip, per tant provoca un canvi de mentalitat en el xiquet/a.

La primera idea que transmitix el text sobre els deports d’oposició és tal totalment certa, és treball del mestre que tots/es intervinguen en aquests deports col·lectius, mitjançant noves regles, adaptacions, noves tècniques, etc. Açò ho vec reflexat en la nostra sessió de Rugby on teníem que buscar el company desmarcat i sempre ocupar espais lliures.

A més l’altra idea que vol transmetre el paràgraf te una dimensió més social, avui en dia tot funciona en massa i treballant en grup, vivim en una societat global i coordinada, i açò provoca que també tingam que inculcar aquesta competència des de l’esport i en conseqüència des de l’EF, per així provocar un creixement tant individual com col·lectiu de l’alumnat i se preparen per a la vida.


2. Dels jocs que hem realitzat en classe, a partir de la següent reflexió, quin destacaries?, explica-ho i justifica-ho.

            "La proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps de pràctica real com la intensitat de treball."

Destacaria el Rugby com he comentat abans, considere que es un deport molt infravalorat amb prejudicis i connotacions negatives desde dins i fora del sistema educatiu, solament per tractar-se d’un joc de contacte ja s’etiqueta de joc brusc o poc educatiu, quan no es així, existeixen moltes modalitats de Rugby, es pot jugar sense placar o per placar no necessàriament es tenen que fer mal.

Pense que és un deport amb gran riquesa tàctica que requereix de molta disciplina, paral·lelament amb molts valors educatius, a més al ser poc comú entre els esports de moda es innovador i provoca que la majoria de l’alumnat arranque del mateix punt de partida, tinguent un paper de semejança amb els deports inclusius com el datchball o el colpball.

Sobre la meua experiència en classe, destacar la quantitat de variants oferides per Cristina; com agarrar la cola com a símil de bloqueig, o proposar 3 vs 2 per a crear superioritats a l’hora de atacar i poder realitzar millor l’activitat, fer aquesta mateixa activitat però amb números (mocador) amb cada vegada un número diferent de jugadors, 2 vs 2, 1 vs1 , 3vs 3, després tenint que passar per darrere dels conos, etc. Aquestes propostes ens poden ser útils per a un futur

 

"Les activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física a les escoles d'educació bàsica". Carlos Velázquez Callado



3. Tria un dels jocs realitzats en classe i transforma-ho de competitiu a cooperatiu tenint en compte la promoció de la participació.

Per exemple el Basquet, deport que elegiren per a treballar-lo uns companys nostres, joc clarament d’oposició que també requereix molta càrrega tàctica i d’espais i amb bastant complexitat en el joc que desenvolupa cada jugador amb un rol definit, on es juguen partits d’un equip contra altre de 5 vs 5.

La variant seria realitzar dos o tres files des de el mig del camp, i amb un temps predeterminat marcar un nombre concret de cistelles a realitzar entre les diferents files, és a dir, ix un alumne/a botant la pilota tira a canasta o fa una entrada agafa el rebot i torna botant el baló a la seua respectiva fila, cedeix la pilota i es posà l’últim de la fila i viceversa, si anota serà 1 punt a sumar en la puntuació global de la classe, i si abans del temps establert arriben a una determinada puntuació han aconseguit l’objectiu.



4. Escriu 3 o 4 estratègies que usaries per a desvincular el joc del resultat i educar que per damunt de guanyar o perdre està la pròpia activitat.

Sincerament, no compartixc molt aquesta activitat, el deport es competició i els resultats són al·licients pels quals tot el mon intenta fer-ho bé i acaba aprenent d’una forma o altra guanyant o perdent, te un component motivacional alt i després també te connotacions negatives està clar.

-Una estratègia podria ser la esmentada abans, malgrat que els alumnes d’objectiu si perseguixen un resultat que seria alcançar el nombre de cistelles marcat, però el mestre pot adaptar-ho per a que ho aconseguisquen o bé marcant un nombre baix de cistelles o deixant més temps, per tant aprenen amb al·licients i respaldats amb reforços positius.

-Altra forma seria mostrar una rúbrica amb els conceptes que l’alumnat te que adquirir, exemple: fer correctament posició de tir, fer entrades a canasta correctament, saber botar la pilota amb les dos mans, etc. Treballes tot açò durant la setmana i després evalues seguint aquests criteris que ells ja coneixen.

-Activitats on varien els equips alternadament mitjançant una premissa marcada des del principi, per exemple, el jugador que fa canasta ha de canviar-se a l’altre equip, per tant mai existeix un marcador predeterminat.

 

AUTOAVALUACIÓ

 

 

 

 

 

Puntuació:

 

JUSTIFICACIÓ:

4-5

5-6

6-7

8-9

9-10

Participació en les sessions.

 

 

 

 

 

x

He assistit a totes les classes del quatrimestre si no recorde mal, m’he involucrat al màxim, no he arribat tard ni me n’he anat abans i he col·laborat a l’hora d’arreplegar material, bona actitud considere que he tingut al igual que els meus companys.

Qualitat de les 4 respostes de la pràctica vinculada amb la teoria.

 

 

 

 

 

x

Són respostes reflexionades basant-me tant en els apunts com en les experiències a classe, amb l’única intenció d’aportar frescura al treball i allò que hem aprés.

Aportació i aprenentatge en l'apartat que li va tocar al meu equip: Mobilitat, tècnica de carrera, seqüència, volta a la calma.

 

 

 

 

x

 

Vaig ser un dels components del grup que més va insistir en el taekwondo, considere que te una gran càrrega de disciplina i treballa molts aspectes motors que beneficien a l’alumnat.

Aportació i aprenentatge en la progressió de l'esport del meu equip.

 

 

 

 

 

x

Vaig ser l’encarregat d’elaborar el calfament, tenint en compte que al treballar sobre tot les cames en el taekwondo cal realitzar molts exercicis de cama. Vaig aprendre de el meu company David que realitza taekwondo de forma professional.

 

Satisfacció amb el treball realitzat.

 

 

 

 

 

x

Considere que he realitzat un bon treball al llarg de l’assignatura, m’he centrat desde el primer moment sabent que és l’últim any i hi ha que aprofitar qualsevol treball per aprendre, perquè en res tancarem aquesta maravillosa etapa. I alguns conceptes que tinc per l’aire a l’hora fer UD o programacions malgrat que no tinga res a veure amb aquesta part de Cristina vull definir-los en el meu cap abans de ser mestre.


Nivell d'aprenentatge del bloc.

 

 

 

 

 

x

 

Poc a poc he anat trobant-me més còmode i podent menejar-me millor, i crec que tinc un bloc interessant, però sincerament m’agrada més google sites i és la plataforma que utilitzaré en un futur abans que blogger, em pareix molt més fàcil, professional i amb més repertori.

 

Suma la nota dels 6 apartats i divideix-la entre 6, el resultat l'escrius baix.

NOTA FINAL: 9.66

 

 

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

REFLEXIÓ SOBRE EL CURRÍCULUM

LA PILOTA A SUECA

DEPORT ESCOLLIT UD