MÈTODES DE QUALIFICACIÓ EN EF (OPINIÓ PERSONAL)

La forma en què està orientada l'avaluació en els nostres centres no m'identifica, no és just que sel's demane a tots els alumnes el mateix objectiu a complir, no es tindria que avaluar el fet d'aconseguir determinada meta sinó més bé el procediment que han dut a terme fins a arribar a ella i com ha sigut aquest procediment, deixant els objectius que marca el currículum en un segon pla.

Crec que en l'EF si que s'ha avançat a mesura que avancen els anys en allò que he expressat amb anterioritat, ja que imaginem que un alumne se li dona molt bé un deport i trau un 10 sense esforçar-se, sense trobar cap millora en ell ni cap esforç i altre que ha millorat des de el seu punt inicial i s'ha esforçat tinga pijor nota per no tindre tanta destresa com aquest primer, cal basar-se en la meritocràcia des de el meu punt de vista.

Un altre debat interessant és el que ronda en l'ecosistema educatiu al voltant de evaluar-qualificar, perquè llancem una nota numèrica als alumnes?, i si açò conté més connotacions negatives que positives?, des de el meu punt de vista crec basant-me en l'opinió que he llegit dels experts que igual seria més interessant fer com en altres països europeus i envés de parlar de notes parlar d'enunciats, mitjançant una rúbrica elaborar una sèrie d'oracions amb allò que creguem que ha d'assolir l'alumnat i dividir-ho en 3 o 4 nivells, no assolit, assolit, molt assolit, per exemple.

Una altra cosa que volia remarcar, és l'importància d'oferir més pes pel que respecta a l'actitud que als continguts en la nostra assignatura, ja que ens trobem sempre en espais oberts o lúdics on és molt difícil mantindre el control de la classe en tot moment, i sense una actitud i una predisposició adequada, ni es poden realitzar correctament els procediments i per conseqüència no es poden assolir els continguts, per tant considere que tal volta un 50 o 60 per cent seria considerable.